DONA'M SA MÀ, AMOR

Una cançó, un poema... L'amor, l'estimar, els sentiments, la tendresa...

Dóna’m sa mà, amor,

mira que freda està;

dóna’m sa mà, amor,

freda de no estimar.

Es vidres de pluja ploren,

també plora es roser,

s’arbre fruiter també plora

i jo de plorar no en sé.

Dóna’m sa mà, amor...

Vós, qui amb so mirar matau,

matau-me, sols que em mireu,

que m’estim més que em mateu

que viure si no em mirau

Dóna’m sa mà, amor...

Jo mateixa no m’entenc

ni em pot entendre ningú:

dic que no et vull i vénc

sempre morint-me per tu.

Dóna’m sa mà, amor...

Es vent s’enduu sa rosada,

sa pols i sa terra des camí.

També s’enduu ses paraules

que me vares dir ahir.

Dóna’m sa mà, amor...

Maria del Mar Bonet