...AMB EL TEMPS....

Tot fent camí per la vida, pel nostre paisatge, aprenem,.... i ens anem fent més forts i més lliures..., perquè estimant-nos aprenem a estimar, valorant-nos aprenem a valorar...

Després d’un temps un aprèn la subtil diferència entre sostenir la mà i encadenar l’ànima.

I un aprèn que l’amor no significa anar al llit i una companyia no significa seguretat.

I un comença a aprendre que els petons no són contractes i els regals no són promeses i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls oberts.

I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val...

I després d’un temps, un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia vida en lloc d’esperar que algú li porti flors.

Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t’ofereix un bon futur significa que tard o d’hora voldràs tornar teu passat.

Amb el temps aprens que només qui és capaç d’estimar-te amb els teus defectes sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges.

Amb el temps aprens que si estàs al costat d’aquesta persona només per acompanyar la teva soledat, irremeiablement acabaràs desitjant no tornar a veure-la.

Amb el temps comprens que els autèntics amics són comptats, i que qui no lluita per ells tard o d’hora es veurà rodejat de falses amistats.

Amb el temps comprens que si has ferit a un amic de forma dura molt probablement l’amistat mai més tornarà a ser igual

Amb el temps t’adones que cada experiència viscuda amb cada persona, és única i irrepetible.

Amb el temps aprens a construir tots els teus camins en l’avui, per què el terreny del demà és massa incert per a fer plans.

Amb el temps t’adones que en realitat el millor no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquell instant.

Amb el temps comprendràs que apressar les coses o forçar-les a que passin, ocasionarà que al final no siguin com les esperaves.

I un aprèn i aprèn .... i amb cada dia aprèn, però desafortunadament, només amb el temps.