3.2. Una guia per a l'esperança: De com na Teresa escollí, d'entre molts, aquell qui havia de guiar-la en el seu viatge de retrobament...
Ara sí que van sortir de l'estació. En fer-ho es van adonar del per què, des que havien arribat, només havien trepitjat sorra de platja: el tren els havia portat fins a la mateixa platja.
Quin paisatge tan bonic! A la seva esquerra un bosc de pins i alzines calçava sabates verd herba, trepitjava la terra fins que es trobava amb la sorra. Una sorra lluent de gra gros i multicolor encatifava el vestíbul per a la recepció del poderós mar. Aquest arribava avui calmós, en una cerimònia on les ones restaven una mica més del just per saludar la terra. Endins, un blau diàfan ballava al so dels corrents amb aquelles verdes tonalitats que en els safirs resplendeixen.
La platja era plena de figures: homes i dones, dones i homes vestits de negre romanien dempeus, immòbils, amb els peus mig separats i els braços a l'esquena convidant a una mà a estrènyer dos dits de l'altra...
A na Teresa, ara sí, se li va disparar el cor: els seus batecs van marcar un ritme veloç com si volguessin avançar el temps que faltava fins L'ENCONTRE. Trobaria el seu Guia? Existia? L'acceptaria?
N'Aina es va posar davant de la comitiva i, barant-los el pas, es va girar i va parlar:
-Bé... Som aquí... Intenteu no estar molt nerviosos, d'acord? Encara que és molt normal que ho estigueu. Som en aquesta platja ja que en ella es dóna una llum molt especial. A través d'una combinació de reflexos, llampades i ombres que mai no ens hem preocupat de voler comprendre, la llum solar es concentra en aquesta platja a il•luminar particularment els ulls de les persones que hi entrem. Ja sabeu el que es diu: "La mirada és el mirall de l'ànima"…
Entreu sense programar-vos de cap manera, deixeu-vos portar per les vostres sensacions. No us deixeu portar per la primera impressió, encara que molt probablement pugui ser la definitiva. El vostre guia no té perquè ser del sexe oposat al vostre, ni ha de tenir forçosament el vostre color de pell, o ser més alt o més baix... No us fixeu en els cossos, si us plau, centreu-vos en els seus ulls. Allà i només allà hi trobareu, si n'hi ha, la connexió que us ha d'unir... Per a presentar la vostra candidatura a un Guia us heu de situar davant seu i adoptar la seva mateixa postura. Sabeu que dues persones o més poden optar pel mateix guia. Així, el ritual de "Connexió" no començarà fins que tothom estigui situat davant de la seva elecció. Sabreu que el Guia ha acceptat la vostra candidatura si estén els seus braços i us convida a prendre les seves mans. Recordeu que el Guia elegit pot decidir que us equivoqueu en la distinció i rebutjar la vostra oferta. Jo em quedo aquí, esperant els qui no trobeu avui el vostre guia, per acompanyar-vos al tren. Dels altres me n'acomiado ja: Fins molt aviat... una vegada estigueu connectats a un Guia ell o ella serà qui us acompanyi durant, almenys, quinze dies... Però segur que ens veurem.
Endavant, doncs, i que la Pau us acompanyi...
Na Teresa va entrar a la platja junt amb tots els viatgers. Tornava a estar estranyament tranquil•la. Encara que no trobés finalment el seu Guia, havia après tantes coses!
Sense que ningú hagués donat cap mena d'ordre, es va treure les sabates i les va deixar al costat, a l'herba. Volia caminar descalça, necessitava sentir-se connectada amb la naturalesa i aquesta era una manera més que vàlida per aconseguir-ho.
No sabia cap a on anar però tampoc no volia saber-ho. Es va deixar portar pels seus passos. Anava apropant-se, un a un, a cada Guia i es quedava un moment quieta deixant que les mirades es creuessin. No seria fàcil, no estava trobant cap mirada que no brillés, que no inspirés confiança, que no fos neta i càlida...
La platja era molt plena i era difícil caminar sense topar amb ningú. Hi devia haver unes... Tant era! No es posaria pas a comptar ara! Havia d'abstreure's de qualsevol distracció i anar al que havia de fer, al veritablement essencial.
Se'n va adonar de seguida. Sí, a l'instant. Encara que no va voler donar per acabada la recerca i va continuar passejant, ja no va poder embeure harmònicament la seva visió en d'altres retines. Aquests ulls, Déu meu, mai no havia tingut aquesta sensació amb ningú...Aquests ulls l'havien somrigut... Eren de color caramel, grans i preciosos, amb unes pestanyes que semblaven serrells de tapissos perses... Però res d'això no era transcendent... Na Teresa va girar els seus passos i va tornar a buscar-los... No, no anava errada: aquesta mirada l'estava somrient... Na Teresa no necessitava res més: dempeus, davant d'aquesta màgica rebuda, va amagar els seus braços a l'esquena i va convidar a una mà a estrènyer dos dits de l'altra. Havia presentat la seva candidatura.
Quan mires fixament els ulls d'algú totes les altres coses, l'entorn del que importa, del teu centre visual, apareix com a borrós però perceptible. Mentre esperava que els altres acabessin la seva ronda d'escrutinis na Teresa no va deixar ni un moment d'alimentar-se de la complicitat que aquests ulls li oferien, però no va poder desconnectar totalment la seva curiositat pels marcs d'un quadre tan càlid...
Es tractava d'un home bastant alt, prim però de complexió forta. Semblava més gran que ella, però no massa. Era o havia estat moreno: els seus cabells negres atzabeja brillaven ja amb centelles blaquinoses per l'edat. Espesses celles semblaven marcar una personalitat important i el seu nas, sense ser hel•lènic, no destacava per ser res més que normal. Els seus llavis, uf, dibuixaven unes formes i una contextura que... Una temptadora cortina de seda teixida amb tendresa que devia amagar un petó, uns petons de somni...
Na Teresa no va poder evitar somriure... "Apa, que el sol m'està tocant més endins que als ulls... " Sempre havia estat una dona apassionada però, en aquells moments tan importants de la seva vida, mira que pensar en petons... llavors es va donar compte que ja no solament eren els ulls del seu presumpte Guia..., a la seva boca es dibuixava també un somriure. I na Teresa es va enrojolar...
-La ronda de presentacions ha conclòs- La veu de n'Aina va ressonar talment com si hagués parlat per megafonia- Prego als Guies que respongueu a les candidatures.
No era seguretat, ni tampoc presumpció, però na Teresa sabia el que estava a punt de passar, tenia molt clar que la Connexió s'havia establert ja...
I així va ser: el Guia va estendre els braços i va oferir-li les seves mans. Na Teresa, sense dubtar-ho, les va prendre.
