NOVETAT LITERATURA ON LINE EN CATALA:
Gràcies a la traducció de Na Bruna Marcs a partir de l'1 de Març del 2011 podràs començar a llegir la
nova novel·la de'n Miquel Beltran i Carreté A LA TERRA DE MAI POTSER. LA NACIÓ DE GOIG on line.

lunes, 13 de septiembre de 2010

Una reflexio sobre la vida, el desti, el viure...

Avui una primera reflexió a partir d'un fragment del llibre "A la lluna, a tu, el meu cel, i a les meves estrelles estimades", de'n Miquel Beltran i Carreté...

Si la vida s'apaga sempre hi ha una espelma per encendre-la. La tela del destí no es paga plorant i és de cretí sospirar per una perla perduda quan mil joies guinden segur encara el nostre existir. El futur no pot ser vil per endavant i a les boies que marquen el camí hem de lligar les naus que brinden les claus del sobreviure. A la mà tenim el poder de canviar les coses que no marxen i d'ocasionar allò que no succeeix. Bell serà viure si en el creure ho ideem així i si en nostre subsistir pensem en positiu, bell serà estar viu.

Arxiu de cites sobre l'estimar i l'amor...

Allò que han dit, el que han escrit... Cites, pensaments i reflexions sobre l'amor i el difícil art d'estimar...

L'amor mai no té raons, i la falta de l'amor tampoc. Tot són miracles.
Eugene O'Neill (1888-1953) Dramaturg nord-americà.

Estimar algú és dir-li: tu no moriràs mai.
Gabriel Marcel (1889-1973) Filòsof catòlic, dramaturg i crític
francès.

Aquell qui estima no insulta ni maltracta.
Lucía Etxebarria (1966-?) Escriptora espanyola.

domingo, 5 de septiembre de 2010

Un poema, la pau d'estimar, l'abraçada...



M'abraces?

No és res, només això...
Un petó? Després...
et vaig veure., asseguda,
i vaig pensar:
I si...? M'abraces?

Enllaces la meva ànima?
Recuperes la meva mirada?
Es va perdre... Entre tanta solitud...
La veritat? No sé on és...
S' amaga...
Per a què la vull?
Per a poder mirar-te?
Una altra vegada?
Potser per estimar-te?
O no... Però, m'abraces?

Caces les meves pors?
Pots esborrar-les? Vols?
Entre els teus dits les amagues,
  les apagues, les disfresses...
De pau, sí?
Vaig somiar amb ella...
Y després, m'abraces?

T'ho prego: m'enbolcalles?
Fort, estreny, no em fa mal...
No hi cap esquerda, sol passar...
La meva sort, immensa,
tenir-te, la meva recompensa.
Sentir-te, enganxada,
com a fada de l'ocàs,
el pas de la teva carícia,
el sol ras, a la vora del mar.

Llar, dolça i tendra,
entre els teus braços m'hi trobo,
i callo, callo,
callo...
Allà no hi passa l'hivern,
allà s'hi fon la tardor,
allà em sento renéixer,
de la primavera un brot,
de l'estiu, la teva calor...

Els llaços dels teus cabells,
què suaus, què savis...
Què bonic és sentir-te,
Sabies?
I no puc mentir-te:
galta contra galta
oloro el teu flaire,
  sento el teu alè.
I a la vorera dels teus llavis
hi saliva el tacte de la passió.
I sóc tan a prop...

I no és la calma
la que millor atrau l'onatge?
I no és el sospir
un digne vestit del reclam?
I no sol ser l'abraçada
el més bonic bressol del petó?
I doncs? Doncs això...
T'estimo... M'abraces?
Sóc teu...