1. PRÒLEG: De com un professor d'Història va descobrir un llibre molt curiós...
Explicava el meu professor de Literatura que hi ha dues classes de llibres: els que reprodueixen la història i els que la creen. Em trobo, ara mateix, iniciant la meva narració i no sé del cert en quina tipologia situar-la. Va passar? No n'estic segur. M'ho vaig imaginar? M'hauria agradat.
Sí, sé i et puc assegurar que en tot allò que t'explicaré s'amaga quelcom de veritat..., i una mica de fantasia, és clar. On és la frontera? Això ho deixo per a tu: on tu vulguis...
Això era que era, que és... Vaja quin embolic!... Hi havia una vegada? Hi ha? Va que haig de començar...
L'Arnau era ja un home fet i dret quan els fets que em disposo a relatar van colpejar la seva vida..., o la van acaronar, segons com es miri... Llicenciat en Història Clàssica per la Universitat Autònoma de Bellaterra, treballava com a professor en un Institut de Batxillerat a la ciutat de Mataró. Tot i que festejava des de feia dos anys, compartia encara pis amb el seu pare i la seva esposa, una dona del sud que feia anys arribà a la família embolcallada d'aquesta pau que tan necessitaven.
“Memòries d'Àfrica”, quina ironia... Quan el seu pare es retirà definitivament del magisteri, va voler dur a terme un dels seus gran somnis... I se n'anà a Missions, ... al Senegal? A Etiòpia? Mai no ho van saber... Va marxar a l'encalç de la solidaritat, de la pau al tercer món... I tornà amb ella...
Amb ells vivia encara la germana petita de l'Arnau, l'Anna, una noia de catorze anys que somniava ser ballarina de Ballet Clàssic. El seu germà gran, l'Aleix, treballava com a mànager esportiu en una important empresa de Barcelona i, per requeriments del seu treball, es passava tot l'any viatjant. La veritat és que parava poc per casa. Les qui passaven llargues temporades amb ells eres les dues filles de na Paz: l'Alba estudiava Art Dramàtic a Madrid i Mamen feia d'intèrpret a Brussel•les, a la Seu del Parlament Europeu. Com? Qui es deia Paz, la dona de...? Vaja hi has caigut!... No, no es tractava pas d'un sarcasme més a la vida... La veritat és que aquest no era el seu nom vertader, però eren tals l'harmonia, la concòrdia i l'equilibri que encomanava que feia anys que l'anomenaven d'aquesta manera.
Gairebé cada dissabte al matí, l'Arnau, anava a Barcelona a fer un tomb pel centre de la ciutat. Les seves passes el duien sovint al Barri Gòtic, i acabava entrant en una de tantes llibreries especialitzades en llibres antics i de segona mà. Rarament tornava a casa amb les mans buides, l'apassionava llegir i estimava la Història,... com hauria tornat sense nous reptes?
Aquell dia portava ja molta estona buscant alguna cosa nova, força més del que era habitual. Havia entrat a diferents llibreries, però res atreia prou la seva atenció. Moix, tornava per aquells carrerons propers a la Plaça del Pi, quan va descobrir una botiga... Era nova? No ho semblava pas... Però mai abans no l'havia vista. Encuriosit hi va entrar. Un ancià semblava fer la becaina en una butaca. Al sentir les campanetes que, en obrir-se la porta, dringaren, l'home obrí els ulls i murmurà:
- Què desitja?
- Estava buscant llibres antics, d'Història, si pogués ser...
- Al segon prestatge de la llibreria de la dreta...
A la dreta, segon prestatge... , l'Arnau va trobar allà només un llibre...Curiós, molt estrany... Estava enquadernat en pell i semblava molt antic, però o bé algú n'havia arrencat el full on solen haver-hi les dades editorials i d'impressió, o bé mai hi havia sigut. Fullejant les pàgines, l'home es va adornar d'una altra peculiaritat: les lletres no aparentaven estar impreses amb una impremta, semblaven mecanografiades.
A LA TERRA DE MAI POTSER. LLIBRE I. LA NACIÓ DE GOIG, deia el títol...
“Que original”, pensà l'Arnau, i obrint l'obra començà a llegir l'inici, allà on posava...
“INTRODUCCIÓ: De com els habitants del món de Mai Potser emigraren buscant la terra promesa...
Als inicis del S. XXI la Terra s'ha vist immersa en una crisi d'identitat de molt difícil solució. Un sisme dels principis morals ha sotraguejat la humanitat i l'ha sotmesa al més terrible esclavatge, aquell que s'encadena a l'egocentrisme exagerat de tots i cadascun dels individus. El narcisisme s'està apoderant del món i l'està partint en milions de trossos. En cada bocí la voluntat d'un ésser, les seves ambicions, els seus prejudicis, la seva.... El materialisme s'està convertint en amo i senyor dels somnis i els sentiments, fa temps, van amagant-se rere la defensa dels capriciosos anhels dels plaers mundans.
Na Teresa acabà...”
- Escolti! És tard i he de tancar- la veu del venedor ressonà com un despertador i tornà l'Arnau a la realitat.
- Me'l quedo. Quant val?
- Aquest llibre no és a la venda....
- Com diu? I, aleshores, per què el té exposat?
- No és a la venda, però l'hi puc deixar... Una setmana...
- Me'l deixa una setmana?
- Sí, dissabte que ve s'haurà de decidir: si pren el tren de mitjanit podrà quedar-se el llibre. Sinó, me'l torna i en paus.
Arnau assentí amb el cap, tot i no entendre res, assentí... Desitjava tant seguir llegint aquest llibre!.
- Una setmana, doncs – deixà anar l'ancià mentre obria la porta.
- Una setmana. Té la meva paraula- respongué el sorprès Arnau.
Ja al tren, l'Arnau no es pogué resistir i va començar de nou la lectura...
