Un poema de Guillem d'Efak...

...a voltes tot sembla ennuvolat, però tan sols obrint una mica la finestra, entra un raig de sol...

A copdescuit obrires la finestra

A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.

(Encara dúiem dol d'una conversa
morta com un torrent que el mar no troba.
Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?
I, enrampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s'esfullaven
en el racó més trist d'un cos que pensa.)

De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots als llavis,
te vaig embolicar d'una glopada.

- Guillem d'Efak -

Un pensament, una reflexio: sobre la vida i els sentiments...

De la primera novel•la de'n Miquel Beltran i Carreté "A la lluna, a tu, el meu cel, i a les meves estrelles estimades" un nou pensament, una reflexió... Sobre la vida i els sentiments...

...Hem de condemnar tota raó que no contribueixi a enriquir el nostre esperit. Pensar no ens dóna la vida i massa sovint ens la complica. En el sentir ha de recolzar-se el viure i volent i sent volguts trobarem la fibra que vigoritzarà el nostre existir. Si caminem amb pas segur haurem trobat la senda de la nostra veritat. Encara que admetem que en la percepció tot és relatiu, allò que disminueixi amb constant insistència la nostra confiança haurà de ser corregit i allò que se'ns presenti amb insistent constància com una falsedat, com una contumaç mentida, ho hem de rebutjar. Ser un mateix no és gens fàcil. Massa factors condicionants, experiències, circumstàncies, opinions..., hauran procurat i procuraran alterar el nostre natural caràcter, la nostra innata personalitat. Per calmar-los molts haurem configurat un ésser artificial que per a mantenir el seu banal procedir haurà d'enterrar les seves emocions. Enganyats anirem si esperem llogar la nostra essència amb festes i garlandes que empolainin les realitats que assetgen el nostre benestar, ja que en la seva conclusió l'arrendament ens tornarà el dipòsit de la nostra fràgil moral. Errats estarem també si creiem adormir el nostre descontentament amb aquells fàrmacs que enfonsen les tensions cap al fons dels subconscients, doncs davant del menor contratemps la nostra ment remourà aquest assentament i les torbacions assetjaran encara amb més empenta el nostre equilibri. ...