3.2.4. De la casualitat a la causalitat: De com pot existir una sincronització que condueixi a que dues vides es trobin.
Na Teresa va mirar fixament Raimon i es va quedar pensant. Volia preguntar alguna cosa... Encara sense entendre per què per a ella era important saber-ho ...
-I tu, Et quedaràs per sempre aquí?
-No, estimada, només estic de pas. També tinc fills, saps? I els necessito... i em necessiten ...
- I llavors? Per què no has tornat?
- Ui, aquesta resposta ha de ser llarga. ¿Acabem ja la visita a la Plaça del Parlament? Tens més preguntes?
-No, de moment, no.
-Ja hi haurà temps. Si vols ens asseiem en un banc. Vols prendre alguna cosa?¿Aigua? ¿un suc?
- Home, sí ... Però no veig cap bar ...
- Per a què volem bars?
En Raimon es va acostar a una casa que tenia la porta entreoberta i va cridar, colpejant la fusta amb els artells ... Al cap de poc va obrir una noia ...
- Hola, volies alguna cosa?
- Doncs sí, si no estàs molt ocupada i no et representa molta molèstia, ens podries oferir un parell de gots de suc de... del que sigui?
- I tant que sí. Serà un plaer.
Quan en Raimon va arribar amb els sucs, na Teresa estava molt sorpresa ...
- Quina barra que tens! Pobra noia!
- Per què? Aquest és un altre costum de Goig: l'hospitalitat. Si la porta hagués estat tancada no hagués trucat, ja que indicaria o que no hi havia ningú a casa o que necessitaven intimitat ... Un costum que sorprèn al principi, sí, però és bonic, no t’ho sembla?
- Per descomptat.
- Escolta, et respondré molt concisament a la teva pregunta i més tard o en un altre moment, si t'interessa, seguirem parlant del tema, sí? S'està fent tard i ens esperen a dinar a casa d’en Miquel Àngel i na Mónica ... Després a la tarda: visita al Temple...
- Que bé! Em ve molt de gust.... A veure, explica...
- Em vas preguntar per què seguia aquí. Resulta molt senzill però alhora complicat d'explicar. Si estigués aquí la meva amiga Claudia ...
- La teva amiga Claudia?
-Sí, és escriptora i a més una apassionada de la filosofia i ... imagina’t, de la física quàntica ... Bé, doncs ella em va relatar una vegada el que jo, un escèptic declarat, estava començant a entreveure. Sí tu mires enrere i intentes esquematitzar la teva vida t’adonaràs que sembla més un guió lògic que una suma de vivències desconnectades. Podries fins i tot posar marques, senyals, i t’adonaries que les coses han anat succeint més per causalitat que per casualitat. Si vas arribar allà va ser perquè abans vas passar per aquí i després et vas trobar a, i després vas fer ... Em vas entenent? Les coses que passen i les que tu provoques causen el que va passant ...
- Sí
- Però aquest llibret de la teva vida forma part d'una cosa molt gran. Et podria dir l'Univers, però potser t’ espantaries. La teva trama no es va començar a dibuixar quan vas néixer. Perquè naixessis van haver de donar-se altres guions, oi? I el teu esquema, el teu guió, amb tots els senyals, no podria, no pot aïllar-se del tot en el qual es produeix. El teu guió conviu amb infinits guions, ja que no només parlem de persones, parlem de tot ... El llibret d'un arbre pot creuar-se amb el teu i induir a la trama d'una poma perquè et caigui al cap i descobreixis la Llei de la Gravetat ... T’ avorreixo?
- De cap manera, resulta molt interessant ...
- Bé. Na Claudia em va escriure una vegada i em va explicar una teoria molt romàntica que al principi no vaig entendre però que després vaig poder comprovar: em parlava de la sincronització entre vides, de connexions establertes des de fa molt, fins i tot, potser, des de sempre. Dos rellotges es poden sincronitzar, per què no dues vides? ¿Dos guions? ¿O deu? ¿O milions? Perquè m'entenguis: el guió de la teva vida va assenyalant i es dirigeix cap a múltiples vivències, cap a múltiples trobades. El d'una altra persona que viu a 20.000 quilòmetres fa el mateix. Sí un dia us trobeu, us coneixeu, us feu amics o fins i tot us enamoreu no serà per casualitat, serà per causalitat. Els vostres guions estaven sincronitzats pera portar-vos fins a aquesta TROBADA.¿Aquesta sincronització pot fer pensar que les vostres vides estaven connectades des que vàreu néixer? Fins i tot des d'abans? Si a aquesta sincronització en diem destinació llavors podrem dir que estàveu predestinats. Ho veus així?
- Claríssim. I, escolta, dius que viu a 20.000 quilòmetres? És guapo?
Els dos van riure amb ganes. En Raimon, llavors, li va picar l'ullet. Ella li va respondre tancant els ulls i llançant-li un petó i digué ...
- Però, no t’ hagués estat més fàcil dir-me que segueixen a Goig perquè et dóna la gana?
- Què múrria que ets? M'encanta! M'encanta! D’acord! Ja acabo ... Quan aprens a conèixer-te, quan aprens a escoltar i comences a pretendre dissenyar tu mateix la teva vida vas descobrint coses que mai abans havies percebut, entre elles molts d'aquests senyals, d'aquestes consignes que et conviden o t’ aconsellen frenar. Em va costar molt comprendre-ho. En aquests temes sóc molt cap quadrat. Però un dia en Pablo ... Te n'adones? Precisament el seu és un guió connectat a la vegada al teu i al meu ... Doncs en Pablo em va dir: "Aquests senyals existeixen i t'estan indicant coses. No pretenguis comprendre’ls però acull-los en el teu coneixement i després deixa't guiar per la teva intuïció, ja que amb una cosa i l’altra en el teu equipatge seràs molt més savi"
Llavors Raimon va callar . Semblava dubitatiu, com si volgués seguir, com si tractés de guardar la informació que seguia ...
Na Teresa se’n va adonar i no va trigar a interrogar-lo:
- I? Què et van indicar aquests senyals?
- Que el meu temps a Goig no ha acabat. Que tot i ser un home molt complet em faltava alguna cosa que per la meva manera de ser i d’estimar la vida era imprescindible. Que en algun lloc hi havia un guió predestinat a completar el meu guió predestinat a completar el meu i a completar-se amb el meu. Que ... Per què somrius?
- Doncs perquè em sembla que fa estona que sé on vols anar a parar? Per què et costa tant anar per feina en aquest tema?
- Simplement perquè va intuir que encara havia arribat el moment de ser més explícit ...
-I, quan arribarà aquest moment?
- Ell no arribarà ... Nosaltres arribarem a ell ...
