Una cançó, un poema... L'amor, l'estimar, els sentiments, la tendresa...
Dóna’m sa mà, amor,
mira que freda està;
dóna’m sa mà, amor,
freda de no estimar.
Es vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s’arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.
Dóna’m sa mà, amor...
Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me, sols que em mireu,
que m’estim més que em mateu
que viure si no em mirau
Dóna’m sa mà, amor...
Jo mateixa no m’entenc
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i vénc
sempre morint-me per tu.
Dóna’m sa mà, amor...
Es vent s’enduu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí.
També s’enduu ses paraules
que me vares dir ahir.
Dóna’m sa mà, amor...
Maria del Mar Bonet
