Una reflexió molt actual sobre la presumpta inutilitat de la bellesa prefabricada, del llibre "A la lluna, a tu, el meu cel, i a les meves estrelles estimades"... Una dona davant del mirall...
...En la seva inquietud s'argumentava que la quimera que amb algunes operacions ornamentals va voler construir no convidava les columnes de la seva confiança a redescobrir les balades que lloaven les seves finors. Començaven a pensar els seus desassossecs que quan un nedava en la desesperança l’ esculpir de figures prefabricades no en feia més que ressaltar les dures impressions. I les suggestions de la seva consciència li deien que cecs són els que amb la ciència pretenen crear el ja creat, allò que se'ns ha donat. Doncs no es venen les delícies que afalaguen la nostra presència. Ja que els fars que il•luminen la nostra bella essència es paguen amb carícies al nostre benestar i si no aprenem a contemplar amb l'ànima les qualitats es difuminen i les mirades són trets, i el que veiem són veritats enganyades que no calma ni segella la disfressa més cara i rara. ..
