3.2.11. L'hostal de l'AMOR: De com un cor renuncià a la por i obrí la reixa que empresonava la seva ànima somniadora...
En només cinc minuts tot estava preparat i va poder iniciar-se el viatge. El viatge, el camí, la travessia ..., un passatge cap a la vida amb pas conscient i decidit, amb la il•lusió pintada a les mirades i l'esperança bategant en ambdós cors. A l’estrènyer-se la mà es recollia l'amor i en cada parada, en cada petó, en cada abraçada, prenien la fruita, aquell suc de la passió que liqua el plaer i l’endolceix de tendresa.
Durant el trajecte el paisatge i el temps adquiriren l'essència de circumstancial atmosfera, un mantell polit per a un món de paraules, gestos i sensacions que en la percepció de cada un es conjuraven amb el sentiment de l'altre per aconseguir aquell enteniment, aquella complicitat, aquella unió que converteix la parella de dos en la unitat, en un "som un" que transforma la vida en la nostra vida ...
La por, com esperit redimit, anava enfilant poc a poc el corredor del més enllà i, a l ‘acomiadar-se, la reixa que empresonava dues ànimes s'obria, s'obria ... I quan dues ànimes enamorades se senten lliures el vol des de i cap a l'amor ens convida sense rebujos a alliberar també els cossos. El motor, evidentment, el cor, en una ala la passió i en l'altra la tendresa, a la cabina dos pilots, na Teresa i en Raimon, i a la pista d'aterratge esperaven dos éssers, dos universos ansiosos de convertir-se en un només: cada porus, cada sensació, cada pensament, cada alè i cada sospir, cada emoció...
Temps hi haurà per descriure l’Hostal de l'Amor i el seu entorn. Ara mateix el que en veritat interessa és poder relatar allò que allà, en un llavors que va saber vestir-se de perpetuïtat, va succeir ... No ho faré jo, seria un atreviment segurament massa desconsiderat ...
Quan van acabar la seva estada a l’Hostal de l'Amor en Raimon li va regalar a na Teresa un text amb el qual va voler homenatjar la seva primera gran Trobada. Després na Teresa el va il•lustrar i avui, a la Biblioteca de Goig, es pot trobar un llibre preciós: "Desig, dissenyant l'Amor", així es diu si mai hi vas i el busques ... Aquest relat, que em sembla entranyable, diu alguna cosa així com ...
Ànimes banyades, petons de poeta, llims,
pells que festegen, borrissols enllaçats,
endolcides visions, anhels associats,
espurnes i nimbe, esquerda i turó, ...
Impressions ...
Pinzells i teixits, recordacions que envelleixen,
vels destapats, palmes artistes,
corbades arestes, presos i lliberts, ...
El Desig ... Ens pren ...
Limbe del plaer, generosa possessió,
emocions, la bella passió,
els sentits, desperts,
el cor, el voler, la vida,
la meva vida, el meu amor
Emocions ...
Humitat, la teva mirada perduda, desig, anada ... Has marxat, oi? Més segueixes en mi, no minva la teva presència. El veig, ho sento Els teus llavis, el teu alè, la mel en la meva llengua, en la teva pell, en la meva, en la teva essència, a cada gemec...
Els porus, savis gestors del gaudi, desperts, oberts, buscant el frec...
Concurrència de mims, la ciència del plaer, l'art d'estimar ...
Pròcer fer, sublim experiència, vam ser dos, som un ...
Primer una mà, una suau relliscada de la cara al coll, una cita amb el petó, amb l’engolit de la passió ... Ja tot convida, res resulta en va: sap el tacte regar amb fets les ànsies novícies i amb les seves carícies baixa fins els teus pits, marcant amb bell compàs un pacte amb els dos: primer tu, si, després vinc ...
Un anar i venir sense pressa, amb dispersa tensió, en rotació en els cims, o no, passejant per cada plec i alternant el foc amb la tendresa ... Una cançó sense rimes, però de melodia galant, perfecta, a la recta línia i en el ondulant dibuix.
Un flux de trobades compartides, ja que no serà la teva actitud sedentària ...
No, és clar ... I acarono la seda que m'envolta,
i percebo la teva quietud inquieta,
i ets destinatària actora,
lectora i poetessa ...
Sedueix una mà a l'altra, la qual, sense pressa, amb un lent però vivaç untat d’afalacs, va baixant cap al seu costat ...
Fútil intent, però, es dóna un creuament fugaç d'anhels i l'amfitriona es muda.
No hi ha jactància, la faç de la teva imatge emociona a cada indret i nua llueix l'excitació per tenir-te ...
Som esponges!
Cura l'ardor la teva bellesa i posseir-te denota un llarg viatge.
Un? Molts, diversos, tants!
Recreem un passeig sense programa, un recorregut sense sentit, un camí irrepetible ...
Cada avanç és una gota, cada detall un regal, ...
Per la vall de la teva sensualitat flueix meu riu.
Cada moviment és un afluent, cada mirada una font, cada panteix una esvelta cataracta, cada frisances, un oneig sense meta, ...
Ens lliga un remolí i obrem sense destí proper :
lluny es troba encara el delta i no ens repta encarar la desembocadura ... Fem l'amor, idearem l'amor, concebem l'amor.
Temps? Dura cada instant una hora, cada hora un dia i cada dia una vida ... Bregats hi haurà en aquest tema que presumeixin dels plànols del seu temple, però qui estima no embena la seva flegma amb estratègies,
qui estima reconstrueix l'amor amb cada gesta ...
Resta la primera palma la seva estampa quan escampa la meva boca la seva impregnada ànima enamorada per tot arreu:
ser o no ser, estar i marxar, tornar i somiar ...
Un somni regat de petons, patines ensalivades, delicades llepades i gràcils aspirades s'acosta a les bessones crestes de la teva exaltació.
Quina bonica benvinguda! Sempre em fascina!
Fàcils adobs per a tan prestes i agraïdes ganes: farina i sucres, pastissos i espelmes i, una cançó?
Compleix joia feliç!
Retirada d'aquestes festes, en les llindes d’ altres llocs mou la seva fitxa la pelegrina avançada: per la vessant de la teva cintura baixa i en un gir sorprenent agafa una natja i estreny, suau, i espera ... I torna, amb mansa finor dóna el salt i es fica al llit sense mandra en l'altra ala, l'envolta i com alga inquieta balanceja la seva tendresa.
Després baixa per la cuixa, fins al genoll, i escala la costa, dreta per l'interior cap a l'alt ... "Vaja, quina casualitat, passava per aquí, m’estreny la mà?"
"Com estan vostès?" "De seguida torno ...
"No, no bromejo ...
Diuen que fins en Romeo va jugar amb la panacea del seu acarament ...
I? Engonal, maluc, darrere i ... hola? Cama cap al peu, tornant per l'altra i ...
com va tot?
Tendra és la troba, precisa la tornada,
ja que no irrita un pausat provocar, més aviat embadalit, excita ...
Com una onada banyant cada vegada una platja diferent els dits reapareixen en el teu frondós oceà després de cada creuada:
ventre, pits, esquena, ...
I tornen, amb iterativa intrepidesa gronxen la teva trinxera entre labiada, un llacor de fogositat amb cada maror més sucosa ...
I tant que tornen ...
Torna i retorna la plenamar i amb cada dosi d’ amassament s'engrandeix la beutat del que sento, del que vivim.
Mana el cor, oi? No ho dubtis ...
Però l'apoteosi va distant encara: a, baix, és possible, amb, ...
Massa preposició encara per conjugar!
En els plans cutanis de la meva estimada no hi ha lloc per punts ni afanys forans i en la meva vocació d’estimar-te les millors opcions sorgiran francament, com lliure albir, d'allò que junts harmonitzem, guiades per la inusitada escolta de cinc sentits que uneixen la seva empenta per servir el gaudir del sexe ...
Sincronitzem un sisè sentit: t'estimo ...
Apliquem aquest miraculós nexe i potser podran servir-nos també acostar-se a l’edèn ... Déu! La glòria!
Vuit mil terminacions nervioses il•luminen de cobdícia el tresor de la vulva.
Increïblement mai havia sentit un cor cantar-li,
ni hi ha cançons dedicades a les llistes de renom ...
I això que resulta un pa de pessic que vicia, una fotesa que les deesses van regalar a Afrodita per batejar a la feminitat.
Sorprèn, doncs curiosament el meu relat es posa ara a la vora d'aquest fenomenal volcà que la murrieria dels meus ditets, furgant en el profund de la cava, ha cobert ja fa estona de lava vaginal. La vuitena meravella del món? Per què no?
Temptant el desig et miro, et veig, i tasto la rosada, en la teva suor, el sol abrasador, en la rauxa, la brisa, en el teu respir, ...
El somriure envaeix els teus gestos i sense restes de desconfiança es consolida l'afecte, s’ envernissa la tendresa ... I torno a besar-te: a la comissura de la teva boca precinto la meva estima i al recinte interior es matisa amb ermini l'efervescència del nostre llaç . . Després segellaré la teva expressió: amb traç puntillista i vocació d'artista motejo de volença la teva vista, el teu front, les teves galtes, el teu nas, la teva ..., tu ...
Vernís i llumins, fort present i disseminat dibuix ..., embruix i presència ...
Encara embadalits els meus sentits no desatenen allò que en el murmuri demanes:
sí, ara, sí ... Sense demora ni compliments el meu cos revesteix al teu i amb delicats frecs ingresso amb compte en tu. Després del nostre amorós tònic el teu buit no es resisteix, més aviat convida: les bandes dilataren el pòrtic i eixamplaren la drecera al meravellós atri on tot origen dorm. Un vaivé harmoniós acompanya un polit càntic a dues veus enamorades que amb la seva respiració brilla la nostra dansa, la complaguda expansió de dos éssers ... Tu i jo, jo i tu, tu i jo, ... Em vols, t'estimo ... M'estimes, et vull ... Adherida a mi prepares la teva ària, afirmat en tu ordeixo la meva romança ...
Però no, encara no ...
Llimbs del plaer, generosa possessió,
emocions, la bella passió,
els sentits, desperts,
el cor, el voler, la vida,
la meva vida, el meu amor
Emocions ...
Ànimes banyades, petons de poeta,
pells que festegen, borrissols enllaçats,
endolcides visions, associats anhels,
espurnes i nimbe, esquerda i turó, ...
Impressions ...
Pinzells i teixits, recordacions que es fan antigues,
vels destapats, palmes artistes,
corbades arestes, presos i lliberts, ...
El Desig ... Ens pren ...
No s’arriba al doctorat sense aprofundir en la tesi. I et requereixo un parèntesi: destaparé la boca del teu content. Serà un moment. No vull em venci el bullir que experimento. Sento que tot avança de pressa, potser massa ... Ara toca guarniment. Deixa que pagui aranzel, deixa que unti la trena del teu desig ...
Pinta el pinzell endolcit amb tendresa la teva efusió ... Guareixo la temptació de l’esbandida i reso en tu: un culte al plaer adult, una pregària agraïda a les teves ofrenes, la confirmació d'una, la nostra, total devoció ... Llavors et escolto: la teva estimada veu sona llunyana, més mandatària: "I tu ?"...
Em requereixes, em supliques costejar les teves penyores, un gir penses més rendible per als dos ... I accedeixo, però no sense abans escalar el teu cos qual roca cristal•lina amb les piques de mil mims i carícies ... El cim és als teus llavis ...
I et miro , i et veig, i et sento ... Assedegat de refondre’m amb tu en ells els abraço amb la meva boca i et beso ... Una altra vegada, i una altra, i una altra ... Un got d'amor ple de sospir i paraules tendres: bevem tots junts en un captivador però volàtil intent de saciar la set de tenir-nos... Bevem i en l’assaborir es llepa el que vam ser, el que som i el que sempre serem... Que t’estimi fructifica en una molt bella història, que m’estimis a sobre... És això, el que tants volen negar: la felicitat, la més gran ventura ...
Per fi, et miro i dono el gir: pel carrer de l'ardor els meus llavis roden poc a poc, mandrosos. Travesso el melic i emboco la vall ... Entremaliat retorn: en lobulades i banyades dermis s'oculta minvat el soc del plaer. Amb tu vaig, amb tu vinc, savis recorreguts, llaminers menjars i l’enyorat i llis tresor reviu.
Petó a petó, glop a glop... saps? Resulta tan encantador auscultar el teu desig ...
Com sardines preses amarem de salivosa escuma els nostres goigs. Retòrica de sorpreses, honors celestials, mines de tendresa, sopa d'encant, pous de placidesa ... T'estimo tant! Ens estimem ... A la copa de la teva olivera cato la sàvia de l'arbre de l'excitació, les sals de la meva deessa: l'acidesa d'un gust inoblidable es barreja amb la dolçor d'un tràngol notable i exclusiu. Una ració d'olors es suma a la celebració: amor vell? Just llinatge per a tan adorable llanci, apropiat rang per a tan sensitiu i animat tango.
Fregant la frontera del teu èxtasi un "ara, vida, ara ..." reverbera amb èmfasi el teu desig de buidar l'exaltació que nia en tu amb mi dins ... La passió prepara el seu repte més sublim, un duet de meravellosa conjunció ... S'imprimeix la il•lusió en l'aire, en els gestos i, sobretot, en les mirades ... A les mirades ... S'hi citen preguntes i respostes compartides: M'estimes? Saps quant? Tant! Ens estimem ... Ja no queden restes d'obertures, pensaments, en aquesta festa no hi caben altres assentaments que aquells que conviden a enfundar l'amor que ens professem ...
I segueixo, seguim deixant-nos portar per aquesta fabulosa aposta que suposa aprendre a estimar sent estimat.A l’ambient, el nostre segell: aquesta fragància de vainilla que en els primers compassos descrivia mil i una sensacions, infinites emocions.... Quina meravella va ser descobrir-nos, recordes? Enamorar, decorar amb frases i paraules l'estada on anàvem a conviure eternament, van signar una i altra vegada en un t'estimo, en un t'estimo, en un t'adoro ...
No obris ... Ja ho sé, estimat, no em cal obrir la tanca de la memòria ... Tot m'acosta a ella, està llaurada en cada moviment, en cada trosset d'història, en ... Sí ... I segueixo, seguim, i amb un gir instintiu però al mateix temps anhelat m’assec sobre els llençols i et miro, prenc les teves mans i et convido a pujar-te a un nou vers, a l'esplendor ... I tu em segueixes, enllaces la meva cintura amb les teves cuixes, caces meu revers amb els teus braços i amb impacient tendresa tornes a fixar-me en tu ...
Saps bé el que vull, oi? ¡Sent !..., em, et ... Besa'm! ¡Estima'm! Amb els teus llavis, amb la teva pell, amb els teus ulls, amb la teva càlida veu ... Amb els meus llavis, amb la meva pell, amb els meus ulls, amb la meva càlida veu ... El frec del nostre enllaç ha de ser ara afectuós i cançoner, mandrós i falaguer ... es fusionaren dos cossos i la sensació d'arribar al fons, poc a poc, una i altra vegada, és una melodia perfecta per al nostre embadaliment, per allargar aquell petó fins que sadollem la necessitat d’impregnar ...
Déu, hi ha manera més bonica per guanyar-se la eternitat ?
Després? Passa sense passar, en un transcurs de la romança el temps ens avança cap a l'horitzó ... D'una banda em deixo caure i m’estiro ..., i t’estenc sobre meu. Muntanya i cim, foc i lava ... Vull fregar l'univers, em guies, vida meva? Tu seràs qui marqui ara la pauta, jo seré el teu còmplice, el teu admirador més fervent, un astronauta en la teva galàxia, ... I t’acarono allà on sento que més agraeixes, i accepto la teva mirada, fixa però molt endinsada, i la torno consentint: " Sí, la meva dolça flor, ho sé ... La mel sobreeixirà aviat el pot i t'ompliràs de plaer, i arribaràs ... Jo? Intento esperar-te, sí? "
Pinzells i teixits, recordacions que es fan antigues,
vels destapats, palmes artistes,
corbades arestes, presos i lliberts, ...
El Desig ... Ens pren ...
Limbe del plaer, generosa possessió,
Emocions, la bella passió,
els sentits, desperts,
el cor, el voler, la vida,
la meva vida, el meu amor
Emocions ...
Ànimes banyades, petons de poeta,
pells que festegen, borrissols enllaçats,
endolcides visions, associats anhels,
espurnes i nimbe, esquerda i turó, ...
Impressions ...
La teva respiració s'accelera, en l'era dels instants teus panteixos marquen un fastuós abans i en tota tu es dibuixa concentració. Escoltes el teu cos sentint el meu .. Quin privilegi observar-te, quina sort poder estimar-te ... Vivim una espera conjurada, però la fada de l'aspiració accedirà aquesta vegada i amb un sortilegi banyat de flux i llavor s'escamparà nostre goig a l'uníson. Així ho desitgem, així ho anhelem, així serà potser... Amb to silenciós en la meva ment ressona aquest embruix: retinc, retinc, retinc, ...
Un somriure intern m'embarga: la meva preuada càrrega no pujarà al teu vaixell fins que a la megafonia no comenci a ressonar el teu anunci de partida ...
Llavors,s’esdevé: els teus panteixos adquireixen veu i en un clam entretallat de crits i sospirs comences a celebrar l'intens i extens plaer que sents ... Ser i estar ... Amb tu ... Em segueixes mirant fixament i amb les teves mans estrenys els meus cabells com si volguessis guardar-ne la meva essència, com si pretenguessis impedir que me n’anés.
No me'n vaig, no me n’aniré, mai ... Estic seguint-te... Ara amb ritme accelerat regatejo la profunditat de la meva presència ... Són espurnes de gran intensitat que bomben el nèctar dels meus gens i preparen l'escena per a la més gran estampida de vida ...
En l'aresta del teu orgasme nasqué el meu. Penyora per penyora ... Si vaig ser artista tu la meva tela, si vernís tu l'escultora ... Res concloïa, era un començament més d'aquesta llegenda que amb cada llanci ens porta cap a l'Edèn ... Al tapís d'un romanç es va filar alguna cosa més que un agradable entusiasme, es va filar una encantadora conjunció d'ànimes, cors i cossos. No hi ha cançó que pugui reproduir sons tan perfectes, no tinc paraules, no vull tenir-ne...
Vam fer l'amor, vam dissenyar l'amor ...
Amb la complicitat de l’amor la felicitat de tenir-nos ens portà a la més increïble eufòria ...
Als cavallets dels sentits cavalquem i la sínia dels sentiments ens portà fins a l’ olimp.
Fores la meva deessa i jo el teu credo ...
No puc narrar tanta preciositat. Vull sentir ...
Desitjo sentir aquest després que es tradueix en la tendresa d'uns petons
que segellen el record, en l'afecte il•lustrat en la brillantor de les nostres mirades,
en aquestes sàvies carícies que agraeixen les sensacions abocades,en ...
I en aquest repòs profund cimentat en l'abraçada de dos cossos nus,
els nostres cossos ... I després?
Quan dues ànimes s'estimen, quan dos cors convergeixen
i dos cossos s'atreveixen a dissenyar l'amor, quan ...,
el després es transforma en sempre.
No puc narrar més, no vull, ... Sssss ... Deixaré que el silenci em transporti al record, deixaré que la meva afonia em convidi a viure aquesta vida, la qual ficada entre pells abriga la pau i gronxa l'alegria, aquell goig que mai s'oblida ... Deixaré que el meu mutisme es tradueixi en allò que jo mateix, en allò que tu mateixa sentis, sentires o desitjaries sentir. No vull deixar, no deixis mai de causar-ho, de reproduir-ho o d'inquirir-ho. Fes l'amor, dissenya el teu amor, si us plau, per tu mateixa ...
