Després d’un temps un aprèn la subtil diferència entre sostenir la mà i encadenar l’ànima.
I un aprèn que l’amor no significa anar al llit i una companyia no significa seguretat.
I un comença a aprendre que els petons no són contractes i els regals no són promeses i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls oberts.
I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val...
I després d’un temps, un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia vida en lloc d’esperar que algú li porti flors.
Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t’ofereix un bon futur significa que tard o d’hora voldràs tornar teu passat.
Amb el temps aprens que només qui és capaç d’estimar-te amb els teus defectes sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges.
Amb el temps aprens que si estàs al costat d’aquesta persona només per acompanyar la teva soledat, irremeiablement acabaràs desitjant no tornar a veure-la.
Amb el temps comprens que si has ferit a un amic de forma dura molt probablement l’amistat mai més tornarà a ser igual
Amb el temps t’adones que cada experiència viscuda amb cada persona, és única i irrepetible.
Amb el temps aprens a construir tots els teus camins en l’avui, per què el terreny del demà és massa incert per a fer plans.
Amb el temps t’adones que en realitat el millor no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquell instant.
I un aprèn i aprèn .... i amb cada dia aprèn, però desafortunadament, només amb el temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario