Novetat literatura en català on line. L' angoixa. A LA TERRA DE MAI POTSER. LA NACIÓ DE GOIG... Avui la 21ª entrega

3.2.10. Una crisi de vertigen: De com la necessitat de reescriure pot provocar un canvi de plans...

Si ens parem a reflexionar cada despertar, la rebuda d'un nou dia, mai és igual. En aquest obrir els ulls al dia es poden dibuixar tantes coses ... Per descomptat moltes més que les que comporta el simple descans. Allò que sabem que ens espera, el que intuïm que passarà, els somnis que poques vegades recordem, les marques del passat més recent, la història, la voluntat de com cal escriure el present, les expectatives de futur, ... Arriba a ser tant l'equipatge que s'embarca a cada instant que realment ens és impossible ser-ne conscients. Encara que potser hauríem de ... De la mateixa manera que ens rentem la cara, ens dutxem i rentem el nostre aspecte físic cada matí hauríem de dedicar un temps a la higiene mental, a la pulcritud anímica.

Sense saber perquè ni pretendre valorar el com naTeresa es va aixecar del llit amb aquest pensament, amb aquesta estranya decisió. Mentre anava portant a terme l'usual ritual de neteja del matí va passar revista als fets dels darrers dies i es va centrar especialment en allò que en Raimon li havia dit la nit anterior: "Tu estàs ja nua i el bany està preparat. Potser ha arribat l'hora d'acabar de netejar les empremtes, de regar extensament teus somnis perquè els malsons puguin desfilar pel desguàs. Demà visitarem la Biblioteca de Goig "

No volia analitzar-ho però havia de assimilar el que sentia, no podia obviar. Aquests dies passats a Goig resultaven ser una experiència sublim, inoblidable. Feia anys que no se sentia tan bé, tan completa. Feia dècades que no percebia aquesta pau interior que estava acariciant el seu benestar, el seu equilibri, d'una forma tan gloriosa. Però havia de reconèixer que aquestes frases d’en Raimon la tenien inquieta, d'alguna manera i sense saber per què l’espantaven. Havia arribat l'hora de saltar? Llavors va recordar les paraules de Pablo Malue: “A fronte a paecipitium, a terfo lupi...I llavors ho vaig veure clar: el precipici no era tal, jo ja estava en aquest fons ... No havia de saltar, no anava a caure, ... Anava a escalar, a pujar ... "Era evident que havia estat escalant. En les paraules d’en Raimon, s'amagava la constatació que estava arribant al cim?

Na Teresa es va sentir marejada. Era vertigen? Li havia fet mal el sopar? Va anar al bany i vomità ... I va estar traient ... Què dimonis estava traient? De sobte va sentir pànic i va anar cap a l'entrada de la casa. Allà va comprovar que la porta estigués tancada, Després va tancar la finestra. Però, què estava fent?

Llavors van trucar. Déu, na Teresa va voler amagar-se. Però ... Però no podia, no volia. Va obrir la porta. Era en Raimon, és clar, amb aquell somriure de dolç de mel, amb aquella mirada de puré de confiança, amb ...

- Bon dia, estimada, has dormir bé? -Va dir "el seu home" alhora que entrava i l’abraçava.

- Sí, vida,

Però na Teresa no podia aplacar per més temps la seva angoixa i unes primerenques llàgrimes van començar a sorgir, silencioses, calmes, però tan doloroses ... En Raimon es va rentar els llavis amb sengles petons en els seus ulls mentre amb una mà fingia assecar les seves galtes acariciant tendrament la seva tristesa. Na Teresa va buscar la seva mirada, a ell també se li havia humitejat aquest meravellós cristal•lí que transparenta les emocions. Empatia? Pura sensibilitat? Amor, potser?

Per què aquest potser? Residia allà la seva angoixa? Però bé, com podia ser tan absurda?

En Raimon es va separar de Teresa i va anar cap l'armari ...

- Un "potser" pot espantar, però un "mai" pot matar-te en vida - va dir en un to molt suau, pensatiu.

- Què fas? - Va preguntar Teresa.

- Sí, com pensava. Aquí tens una motxilla. Et pots preparar un equipatge per a 3 o 4 dies? Encara que possiblement no necessitaràs molt és millor portar-lo.

- Però ... Però, no anàvem avui a la Biblioteca?

- Anàvem, estimada, però no et preocupis. Sabia que podia passar el que t'està passant i ja vaig reservar, per si de cas, l’Hostal de l'Amor per avui.

- L’Hostal de l'Amor? – na Teresa es va posar vermella doncs amb la seva propera pregunta volia assegurar allò que tant desitjava escoltar com a resposta - Què és això?

- A Goig tenim diferents cases en llocs preciosos, paradisíacs diria. Són cases aïllades que posem a disposició dels enamorats perquè puguin, ja saps, conrear, sembrar, gaudir del primer fruit, descobrir ...

- Fer l'amor? Descarat, m'estàs convidant a escapar-me amb tu?

En Raimon va somriure, es va acostar a na Teresa i la va besar llargament a la boca mentre, envoltant-la amb els braços i agafant-la per les natges, l’estrenyia fortament contra ell. Després es va apartar i. ..

- Uf ... Ens estic convidant, saps? El que avui t'estava passant és molt normal. Aquesta por, aquest pànic a ficar-te en el llac dels somnis no començarà a apagar-se fins que visquis, i fixa't que no he dit entenguis, que l'aigua tan anhelada no és una simple beguda per a l'ànima. Aquesta aigua és el veritable elixir de la vida, la pedra filosofal que converteix els somnis en realitat.

- I tot això ho descobriré fent l'amor?

- No, vida, si perceps el "fer l'amor" simplement com un acte agradable i realment fantàstic, però un acte, a la fi. Aquí ens agrada utilitzar un sinònim del verb fer: dissenyar. L'amor es fa, és clar, es dissenya, es construeix, es projecta ... A això anirem. El nostre amor és tot un tendre nadó àvid d’espai i temps, afamat i assedegat d’alimentar-se en cos, ment i ànima. A Goig ens ofereixen una llar, davant d'una platja divina de sorres envoltants, davant un mar pla i net disposat a banyar no només una abraçada desitjosa, també un riure còmplice, una pregunta enfundada amb dubte o una resposta inundada d'esperança .. . Els nostres cossos es trobaran, segur, i serà meravellós obrir aquest llit del desig, el curs de la passió per tenir-nos, del plaer de sentir-nos "un", però aquesta increïble experiència no passarà d'inoblidable vivència si no comprenem que durant aquests propers dies cada instant pot ser la bateria d'una setmana, cada minut la pila d'un mes, cada hora el motor d'un any, cada dia la llavor d'una vida.

- Bé, però, farem l'amor també?

- No et riguis, va. Tu saps que sí: a totes hores, aquí i allà, on i quan ens vingui de gust. Però vull que m'entenguis, necessito que em comprenguis. Saps? A "Mai Més" hi ha una creença molt estesa que una parella que té una vida sexual rica té el futur assegurat. Gran error. Doncs no serà l'amor durador, la vida harmònica i equilibrada d'una parella el resultat de gaudir al llit en qualitat i en quantitat ... Glups, que malament que sona ... Podria dir-te que seria al revés sense equivocar-me: un home i una dona que s'estimen en tots els àmbits que l'amor comporta volen fer l'amor i mai renuncien a això ... Podria també dir-te sense errar que el bon funcionament de les relacions íntimes és un element importantíssim, vital, un element més dels molts que estructuren la suma que finalment s'iguala a l'equilibri de la parella i a les seves expectatives d'un futur pròsper i etern.

"Etern", aquesta paraula va ressonar de ple en el cor de na Teresa. De veritat el va sentir com si volgués sortir, fins al punt que va posar-hi la seva mà dreta a sobre com si volgués lligar-lo. En Raimon se’n va adonar però no per això va callar:

- T'has parat mai a pensar en què consisteix el teu somni, el teu ideal de vida en parella? Què hauria de significar per a tu l'amor de i cap a un home? Què vols realment de mi, de nosaltres, de tu? Què vols?

- Que què vull? Són tantes coses ...

- Podries expressar-ho?

- Així, de sobte, no ho sé. Bé, què vull? Vull, vull ...

Na Teresa va buscar amb la mirada en l'aire, en el seu entorn, com si la resposta residís en alguna cosa material. Després es va trobar amb els ulls del seu amic i allà sí, allà hi havia allò que en veritat precisava: la confiança, la seguretat de ser escoltada, la pau interior per respondre amb sinceritat ...

- Vull acceptar l'oportunitat de viure un somni, d'estimar-te i conèixer de prop aquest màgic ésser humà que intueixo viu dins teu ... Vull viure l'aventura de descobrir cada porus de la teva pell, recórrer els teus sentits, escoltar gemegar, explorar les teves fantasies fent-les reals una a una, besar el teu cos lentament i despertar-me fent olor a tu .. Vull viatjar més enllà de la teva tendresa i abraçar a aquest nen que mostres en cada gest, fer-te baixar la guàrdia sabent que de res et serveixen ja les teves defenses perquè estàs fora de perill mentre l'Amor t'acompanyi. Vull saber que hi ha en els teus secrets, trencar prop teu la meva màscara, revelar-te les meves mancances, compartir el nostre dolor del passat i mostrar un a un els nostres sentiments més profunds. Vull trencar amb les meves pors, desprendre'm de les meves cuirasses, ajudar-te i que m'ajudis a trobar l'esperança ... Recuperar de nou els meus anhels, fer-te recobrar la teva alegria. Vull sentir-te a casa, abraçar-te quan arribes, tenir cura de tu com et mereixes, cantar-te a cau d'orella i en privat el molt que esperava rebre't dins del meu ... Compartir la meva humitat i que descobreixis l'expressió d'una dona apassionada que t’Estima com ets i se sent estimada com és. Vull passar tardes senceres escoltant les teves històries, explicar i que m’expliquis. Vull que et sentis confiat al mostrar-me el llibre de la teva vida respectant la teva intimitat, acceptant el que vulguis compartir i guardant confiat allò que necessiti una mica més de temps. Vull repenjar el meu cap al teu pit i dormir mentre escolto el batec del teu cor. Que la teva mà sostingui la meva i la meva al mateix temps et serveixi d'impuls quan necessitis suport i fermesa. Vull recuperar la meva innocència, perseguir papallones pel camp, observar capvespres vermells, comptar les estrelles del cel, ballar al teu costat sense por de perdre el pas ... Recuperar els petons que per a mi amagues i donar-te cada un dels que guardo des que encara sent nena t’intuïa. Vull sentir la teva infinita grandesa, oblidar el temps que porto esperant-te, saber que per fi existeixes ... Vull buscar en els meus somnis i viure la nostra meravellosa història absorbint cada pàgina del nostre llibre daurat. Vull viure la vida al teu costat acceptant-te tal i com ets, sense pretendre modificar-te, oferint-te l’espai on puguis descobrir-te sense pors, on et sentis confiat i lliure. Vull aprendre a Estimar-te com mai ningú mai ho hagi fet, mostrar-me nua davant teu com sóc, sense adoptar identitats nascudes des de la por a ser abandonada. No manipular, ni pidolar mai més l'Amor perquè per fi l’ he trobat. Vull tenir el privilegi de conèixer-te i que em coneguis ..., poder expressar els nostres sentiments sense por de ser danyats o canviats, compartir la nostra riba descobrint un món nou. Vull creure en tu i que tu creguis en mi ..., intentar donar-te sense justificant de recepció allò que necessitis rebre, acceptant d'igual manera el que em vulguis oferir. Vull sanar-te quan emmalalteixis, recolzar-te quan et sentis feble, acariciar-te quan et sentis esgotat, fer-te somriure quan et sentis trist, compartir els teus fracassos, celebrar les teves alegries ..., escalfar una tassa de llet quan no puguis dormir ..., explicar-te contes si necessites ser nen una altra vegada. Vull aprendre a cridar-te quan et necessito, plorar al teu costat sense amagar quan em senti abatuda i compartir amb tu les meves pors quan no em cregui capaç. Vull fer de la rutina una aventura diferent, un instant màgic on poder recrear els nostres somnis. Vull saltar als teus braços per un impuls infantil, sense haver de reprimir-me tot i que estiguis ocupat llegint o veient el teu programa favorit a la televisió. Vull que em facis un petó mentre esperem que el semàfor es posi en verd i que em portis a l'última fila del cinema encara que després mai sapiguem de que tractava la pel•lícula. Vull sentir la teva presència com una benedicció i la nostra trobada com un privilegi... Vull que sempre sàpigues el molt que et valoro i t’admiro. Vull ser pacient amb tu i que tu ho siguis amb mi. Vull mostrar-te la meva capacitat d'Estimar i que em mostris i comparteixis amb els teus gestos i mirades el tresor que portes dins teu Vull no deixar mai d’estimar-me i que tampoc deixis tu d'estimar-te a tu mateix ..., vull que aprenguem a estimar-nos mútuament sense que per això hàgim de sacrificar part de nosaltres mateixos. Vull que et respectis i em respectis ..., vull respectar-te i respectar-me... Vull que et sentis en llibertat de ser tu en tot moment, que puguis expressar lliurement la teva alegria o la teva ira, la teva llum o la teva foscor, la teva escassetat i la teva abundància ..., les teves pors i el teu coratge .. Vull que no deixis de ser qui ja ets ..., que siguis sempre aquell que he conegut. Vull que reconeguis les meves limitacions i que no m’idealitzis ni em posis en un pedestal ... Permet-me ser com sóc, amb els meus errors, amb les meves virtuts, maquillada i sense maquillar ... Vull, vull ..., et vull, t'estimo, ho saps?

- Ho sé, Teresa, i jo a tu. M'has deixat bocabadat, uf, i no sabies què volies?

Quan les mirades de dos enamorats es troben es produeix un silenci a la vegada quiet i inquiet. La dolça tendresa es barreja amb l’àcida passió i resulta difícil evitar el sorbet d'un petó. Després, de vegades, quan el temps o la ocasió no permeten obrir les comportes de l'embassament on la fogositat emmagatzema les seves primeres carícies, arriba el sospir ...

- Què en penses, vida? - Va preguntar na Teresa.

- Estic molt emocionat. Saps? En les teves paraules llegia una declaració d'amor amb totes les de la llei. I em miraves, la dirigies a mi. I. .. – En Raimon es va estremir i va tornar a sospirar- I, em venien ganes, cremava en desitjos de respondre, d'oficialitzar el nostre amor amb una rotunda i molt sentida confirmació: Sí, sí, sí ... Sí vull, a tot el que s'ha dit, a tota tu ...

Teresa va agafar les mans d’en Raimon ...

- Fins la eternitat, sí?

- Fins al confí dels temps.

- T'he semblat molt exigent? - na Teresa va riure - Una mica?

- M'ha semblat preciós. Emocional, molt íntim i personal, amb arguments molt reivindicats amb la seva repetició, però bonic, molt bonic.

- Repetició?

- No és una crítica, vida. Als qui som com nosaltres, a aquells qui mantenim aquest somni d'estimar i ser estimats intacte en Mai Mai ens fan sentir com "rars". Durant tota la vida ens exigeixen adaptació. Hem de adaptar-nos al modus operandi d'una societat que té altres prioritats, conrear actituds que voldríem rebutjar, inscriure valors que sentim com aliens. És trist dir-ho, però ara mateix allà d'on venim l'Amor és una mica més novel•lesc o cinematogràfic que real. La gent s'està rendint, va vendre la seva vida a l’establert i es limità a perfumar els somnis, entenent-los com quimeres inabastables .I llavors? En les teves demandes insisties: acceptar-nos tal com som, no pretendre canviar, permetre la imperfecció, ... Però, no t'adones que em vaig enamorar de tu aquí a Goig? Creus sincerament que no vaig a acceptar allò que m’encisa? Conec les teves pors, vas plorar en les meves espatlles, em vaig adonar de la dificultat que resulta d'entrada portar la contrària, ... I? Jo també sóc molt tossut quan defenso alguna cosa ... I? Qui és perfecte? Qui vol ser-ho? Quin horror ...

- Tens raó, amb tu m'he mostrat tal i com sóc i vull ser ...

- Després hi ha una altra por molt arrelada: la por al fracàs, a l’abandó... La tenim tots, de veritat. Per què ara sí? Quines garanties dóna l'amor? I si repassem el passat descobrim que cap ... I llavors la percepció és, com t'ho diria? Faré servir una altra vegada l'aigua. És com si anéssim a entrar en una piscina per nedar junts, per nedar la vida fins arrugar-nos. Però, com sabem que l'aigua no s’enterbolirà? Qui ens assegura que l'altre no marxarà després del primer top less sexi que passi per la sendera? Què certifica que quan ens trobem bussejant en el més profund no s'obrirà el desguàs i ens trobarem tirats, en un fons desert i ple d'algues que ens empresonen?

És terrible aquesta por, oi?

- Sí, però s’ha de vèncer. Doncs si no compartim de veritat l'aigua, si no ens hi fiquem de ple tots dos i agafats de la mà projectem un bany amb futur totes les expectatives apuntaran al fracàs.

- Saps? Amb tu tinc la sensació que sí que puc entrar de ple a l'aigua. Per què?

- En els teus nombrosos "desitjos" has donat moltes pistes d'allò que et pot oferir aquesta confiança. Fixa't, ara que estem sols et vaig a mostrar una recepta que bé podria cuinar el més excels pastís de l'amor de parella.

- És un secret? Mira que me’l vendré ... – na Teresa va riure amb ganes.

- M'encanta quan te’n burles així, tan coqueta, de mi. Ui, avui et menjaré a petons. Mmmm! Ho deia, això d'estar sols, per no semblar pretensiós.

- D'acord, et perdono, però tu te’m menges, eh? Ara seriosament, m’ho expliques?

- Tingues en compte que la majoria de coses que et diré venien implícites en allò que m'has dit que vols ... Podria afegir més però que aquí a Goig creiem que hi ha 12 verbs clau perquè el destí d'una parella es pugui construir amb èxit: Enamorar, Ser, Estar, Compartir, Sostenir, Confiar, Respectar, Admirar, Tenir cura, Projectar, Sorprendre i Estimar. Els explico un a un: Enamorar no només és la base del principi d'una relació. Hem d'acceptar que la naturalesa comporta una relaxació passats els primers temps però no hem de rendir-nos-hi. Mai s’ha de deixar d’intentar enamorar la teva parella. Ser, tu has insistit molt en això: hem de respectar l'altre tal com és, no intentar canviar-lo, però també nosaltres hem de cuidar que aquella evolució lògica que a tots la vida ens convida a viure no mati mai l'essència d'aquell ser que va enamorar a l’altra persona. Cal entendre que els canvis construeixen dins de la parella, encara que sigui en altures o profunditats diferents, si no comporten tocar els fonaments. Estar, Déu, és que si no és impossible. Tantes i tantes parelles volen mantenir el matrimoni fent vides totalment separades. Com han d’aconseguir-ho? I compte amb això, ja que aquest verb implica més una percepció que una acció. No es tracta d'estar enganxadets, no. La teva presència es segella amb la història i es fa forta si demostres a l'altre que mai t’esborraràs. Com diuen: "a les verdes i a les madures". Mira, jo que sóc mestre t'ho puc assegurar: un vincle afectiu ric i positiu no pot desenvolupar-se si no s'aconsegueix des dels dos costats assegurar aquesta percepció: Estic i Ets. Compartir, I tant! Però no només les coses materials, evidentment, sobretot els grans projectes, les vivències bones i dolentes que la vida ens aportarà, els fills, si n'hi ha, les responsabilitats, les tasques obligades, els esforços i els beneficis ... Gairebé res, compartir una vida, quin repte més apassionant. Difícil? Sí, però no tant si els dos estem disposats i junts ens entestem en això. Sostenir, no només de nens ens cal que ens sostinguin, i l'amor comporta una seguretat tant per al qui la dóna com per al qui la rep importantíssima. Aquesta calor, el saber que algú t'espera, que algú sempre està disposat a recolzar-te, que ..., tantes coses ... El poder construir una veritable llar junts, una vida ... Saps? Un home pot ser multimilionari però si no té amor, si no se sent estimat per ningú, tard o d'hora s'enfonsarà, caurà. Confiar, ui, aquí s'ha d'anar amb molta cura. En una relació de parella mai té cabuda la mentida, perquè si és viscuda com una traïció, i normalment ho és, significa la ruptura, l'exili. Jo en això sóc molt contundent: com podré estimar-te si no puc confiar en tu? Respectar, tu has estat molt clara en això. Respectar la teva forma de ser, les teves necessitats, el teu espai i els teus temps, la diversitat de criteris o creences, els teus hobbies, els teus ... Els teus i jo mateix els meus, la qual cosa significa no renunciar sistemàticament. Aquest és potser un dels camps més difícils, ja que moltes vegades cal aprendre a equilibrar cedint ara tu ara jo. Admirar, vida, em sento tan bé quan em veig reflectit en els teus ulls ... Em fas sentir tan important! He aconseguit jo oferir-te la mateixa sensació?

- Per descomptat, em fas sentir bella en tots els sentits. Hi ha millor vitamina?

- I costa tan poc ... En una mirada, en la rutina consolidada d'una benvinguda i un comiat afectuós, en la paraula amable, en el afalac, en l'agraïment, en la demostració tendra i en el desig expressat, de tantes formes ... Si la persona que t'estima no demostra la seva admiració cap a tu, si no et fa sentir ella important, qui ho farà?Després ... A veure, sí, Tenir cura, què et diré? He de cuidar-me per mi i per a tu, cuidar-te fins al punt en què puguis sentir-te molt mimada, tenir cura amb mi i amb tu de tot el que comporta la nostra relació, tenir cura de l'amor, regar-lo ... Si jo assumeixo aquest repte, si tu ho assumeixes pel teu compte, si ho assumim junts, no creus que podem sembrar un jardí molt bonic?

- El jardí de l'Edèn, sens dubte ...

- Després cal Projectar en tres dimensions: la conjunta, la nostra vida, la teva pròpia, que has de protegir i potenciar, i la meva, el mateix. Pretendre renunciar a dues vides per construir-ne una seria com intentar interpretar una simfonia només amb instruments de corda. També d'això me n’has vas parlar, oi?

- És clar, i em tranquil•litza no saps com que hi estiguis d'acord ...

- ¿No t’ avorreixo, estimada?

- M'encanta escoltar-te parlar de l'amor. Amb cada paraula teva encens una espelma que il•lumina més i més el sender d'una il•lusió tant de temps apagada. Has acabat?

- No, me’n queden ..., dos? Sí, dos. El primer Sorprendre. Sorprendre, improvisar, imaginar ... No, tu has tingut encert amb això també, no fa falta molt: un petó al cotxe que no s’acaba amb la llum verda, un despertar a mitjanit per somiar dins teu, una ram de flors silvestres un dia qualsevol, un somriure, una xiulada d'admiració, un t'estimo xiuxiuejat en una reunió, ... Són tantes i tantes les coses que es poden fer per mantenir viu l'encant ... No et sembla?

- Sí, sorprendre, compartir petites aventures, ser còmplices, fer broma, riure, jugar ...D'això es tracta, oi? I a nosaltres se'ns dóna bé, no creus?

- Se'ns dóna més que bé ...

- M'ho passo tan bé amb tu ... Sempre serà així?

- I per què no? Deixarem de ser i de relacionar-nos com ens agrada i ve de gust?

- Veritat ... Per què m'estàs explicant tot això? Has acabat?

- Faltava l'últim, però no necessita massa comentaris. Per seguir cultivant l'amor cal ...

- No deixar mai d’ Estimar ...

- És clar. I ara et responc a l’altre: per què t’ho explico ...? Cel meu, perquè avui es produirà la Trobada. En pocs dies s'ha produït entre nosaltres una simbiosi d'ànimes que ens porta a voler plantejar una cosa meravellosa: iniciar una nova vida junts. Per què t’ho explico? Perquè ho necessitava, primer, i perquè ho necessitaves, segon... Et trobes millor?

- Mol millor, de veritat.

- Quan t'he vist en arribar he comprès que la Biblioteca podia esperar. Ha arribat l'hora de reescriure la teva vivència sobre l'amor. Només així podràs acabar de veritat de vèncer les teves pors. Et ve de gust que marxem ja?

- Em ve de gust. Vaig a preparar-me la bossa de viatge.

- D'acord, jo mentre m'acosto a casa d’en Fito i n’Adriana i recullo la meva.