3.2.9. A l'escola de la vida:
De com una nació ha de tenir cura delicadament del seu tresor més preuat...
L'endemà na Teresa es va despertar d'hora. Havia dormit com un angelet i es va llevar sentint-se renovada, sí, nova ... Va demanar a n’Adriana i en Fito l’obsequiessin amb el necessari per preparar l'esmorzar i avui havia de ser ella qui disposés la taula. Després de vestir-se i empolainar-se el just, va sortir a fer una curta passejada. Va tornar amb un bell ram de flors silvestres i les va posar en un gerro de vidre tallat al centre de la taula. Després va disposar els plats, les tasses i tot el necessari ... Va mirar per la finestra. Encara li quedava una estona ...
Volia, necessitava escriure ... Una nota, una carta? Una cosa ... I na Teresa va anar a buscar la llibreta, va agafar un bolígraf i...
De sobte una estrella es va creuar al meu camí i va encendre el meu cel sencer ...
I la fosca i negra nit, la vida, la meva vida, va anar omplint-se de centelleigs refulgents ... En cada un d'ells s’hi anava impregnat un sentiment diferent: Tendresa, Amor, Lliurament, Passió ... trobada ....
I es va obrir el cofre dels somnis anhelats .., Tot d'una ja no es van sentir atrapats ...
Les llàgrimes van començar a assecar-se i, com per art de màgia, s'anava gravant en el meu rostre un somriure ...
La nena, la meva estimada nena. s'anava despertant dolçament de la seva letargia per transformar-se en dona.
En dona ... Déu meu. la dona va abraçar la nena i, com belles dorments, van prendre el petó de la destinació i amb la seva humitat es van despertar, amb el seu afalac complimento gravaren, va gravar, com n’estava de viva ...
I vaig ser, sóc capaç de donar el pas, aquest pas fins la porta, cap a la sortida del meu amagatall ... A fora la llum, aquesta llum, la meva llum, la teva ...
Sé que no em cal una trucada, un crit, ni tan sols un sospir ... Simplement un pensament ... i Tu, tot Tu ... Tu que vas aparèixer, que ets, que existeixes ...
No tinc paraules ... Gràcies ... Mil gràcies per ser qui i com ets.
T’ Adoro
T’estimo
Teresa
Na Teresa va doblegar el paper, el besà, el va dipositar sobre la taula plat i es va dirigir cap a la porta. En Raimon havia d'estar a punt d'arribar, si sortia segur que el trobaria pel camí ...
N'hi va haver prou amb dues passes per a veure’l. En Raimon venia caminant alegrement. Portava una flor a la mà i semblava parlar sol ... Potser cantussejava? Quan es va adonar de la presència de na Teresa va detenir la seva marxa. La va mirar. La mirà i remirà. Després va tornar a caminar. En els seus ulls lluïa una brillantor especial ...Somreien, és clar! En els seus llavis es va dibuixar un petó i en Raimon el va agafar amb una mà, i se’l va guardar fins que es va trobar davant la seva amiga. Llavors va obrir la mà i suaument dipositar la seva benvinguda a la boca de na Teresa.
- Hola, estimat . Com estàs?
Es van abraçar de manera que a na Teresa li va semblar talment que el seu cor es traslladava per moments al seu pit dret per poder sentir-se més proper al d'ell. Un petó tendre, dolç, meravellosament perfilat per ambdós va segellar la trobada. Després, agafats de la mà es van dirigir cap a casa. Tenien molt clar tots dos al que anaven: a esmorzar ... Na Teresa va ser la primera a parlar:
- Et vaig enyorar, estimat. Vas passar un bon dia?
- Molt bo, la veritat, i vaig poder liquidar tots els meus assumptes. I tu? Segur que també ...
- Va ser un dia preciós ... I una excursió divina ... Vaig conèixer una nena, na Nuri, i vaig aprendre tantes coses d'ella ...
- Ho sé, la conec ... És fantàstica. Però, saps? També ella va aprendre de tu ... D'això es tractava ...
- Com que es tractava? No em diràs que ... Tant és ...
- El meu nen es deia Joel ... Així funcionen les coses a Goig ...
Dialogant havien arribat a casa i estaven ja asseguts. En Raimon va descobrir el paper ...
- És per a mi?
Na Teresa va assentir amb el cap i va restar esperant, observant en Raimon com si volgués caçar les seves impressions, els seus ...
- És preciós. Em fas sentir tan important ... Teresa, potser no ha arribat encara el moment de poder expressar-me amb tot el meu ser, però vull que sàpigues ... Estic enamorat de tu, ets una dona tan, tan especial ... I sí, jo també t'adoro, jo també t'estimo ...
No va fer falta més. A la vida hi ha instants que queden gravats per sempre en la teva memòria. Aquest n’era un: acabaven els dos de declarar-se obertament el seu amor i no eren necessaris adorns, senyals, paraules ... En una mirada pot tallar-se la tendresa, en un somriure pot esculpir-se la felicitat ...
Tots dos eren conscients que n’hi hauria hagut prou amb un gest, una carícia, un petit frec per no poder frenar allò que tant estaven desitjant ... Aquesta vegada va ser na Teresa qui va posar el fre ...
- Avui és el dia d'anar a l'escola, oi?
- Sí avui toca una de les visites més importants que pots fer aquí a Goig. Passarem el dia a l'escola. Dinarem fins i tot allà. En una jornada és impossible ensenyar-t’ho tot, però intentarem que puguis fer-te una idea el més àmplia possible i viurem en directe sessions amb nens de 4, 8, 12 i 16 anys ... Però abans d'anar-hi t’ he d’explicar moltes coses ... Ens quedem aquí una estona o anem passejant i xerrem?
- Millor sortim, no et sembla?
En Raimon va somriure, .. Havia comprès de seguida la raó de la conveniència de sortir i hi estava molt d'acord ...
- Anem, doncs ...
Van sortir al carrer i van iniciar la seva marxa agafats de la mà, com una parella d'enamorats qualsevol. Vaja, això eren, no? Na Teresa va sentir aquesta força del llaç, del vincle emocional connectat a l'enllaç tàctil ... A Mai Més s'estava perdent aquest costum ... Quina llàstima! Només quan els nens eren petits, durant els primers compassos dels primers amors ... Que idiotes arribaven a ser!
- Una Nació que es preï d’ intel•ligent ha de preservar els seus béns primaris i cultivar-los per a poder aconseguir la seva màxima rendibilitat. Un poble no pot viure mirant al passat ni pot ancorar-se en el present. El futur serà o no serà segons el que vingui però també segons el que sembrem. A Goig considerem com al nostre bé més preuat la infància i alhora entenem que el futur estarà sempre a les seves mans i que en la qualitat de l'Educació es sembra una predefinició del demà. Així, la primera i més important prioritat de la nostra gent és aconseguir que els nens creixin harmònicament i equilibrada. Com ja saps aquí mesurem el benestar no per la renda per càpita sinó pel grau de felicitat de tots i cadascun dels nostres habitants. Si vols aconseguir una barreja enèrgica posa-hi ferro entre els seus components, si el que vols és una barreja explosiva afegeix pólvora, si vols una barreja harmònica, què creus que hi hem de posar?
- Vida, oi?
- És clar ... Vida, en el seu estat pur i amb totes i cadascuna de les connotacions que comporta. I llavors, què creus que ens pot lligar amb més fermesa a una vida equilibrada?
- No serà res material, segur ...
- Compte, en el material el bàsic i necessari és imprescindible, però això ens assegura la supervivència, que no ha d’ implicar viure ... Si et fixes la meva pregunta portava trampa: Què ens lliga ...? Què ens enllaça, què ens vincula ...
- Els vincles, no?
- Evident. Fixa't, aquí a Goig considerem que en néixer cada infant comporta una doble paternitat ...
- Pare i mare?
- No, pare i mare assumeixen la paternitat biològica, la tutorial primera i més important, l'emocional ... Aquí no adjudiquem graus de vinculació o responsabilitat: tots dos són essencials i hem de tenir cura i mimar aquests vincles de forma molt acurada. Però després hi ha la paternitat existencial ...
- La naturalesa?
- Lògic ... Naixem amb ella, per i per a ella, i vivim gràcies a ella. Aquí ens prenem molt seriosament el concepte de "mare natura". Si un nen no aprèn des de molt petit a cuidar el seu vincle amb la mare terra no serà estrany que de gran camini d'esquena a ella ... Això va passar a Mai Més, oi?
- És més que clar ...
- Després cal entendre la globalitat. La naturalesa no pot limitar-se de cap manera tan sols al jardí de casa meva, doncs tot el que succeeix en ella pot acabar afectant-nos positivament o negativament. No cal que t'expliqui la Teoria de l'Efecte Papallona ...
- Ho tinc molt clar. Mira el que ens està passant amb el canvi climàtic ...
- I alguns encara no s'adonen que hem estant matant el planeta ... Bé, bé, em poso nerviós només de pensar on pot arribar l'estupidesa humana ... És millor deixem el tema ... Segueixo ... Encara que abans vull aclarir una cosa: saps per què és tan important la qualitat dels vincles a la infància, particularment, i jo diria que en general també per a la persona adulta i, ja estenent el meu argument, per a qualsevol ésser viu?
- Són la raó de viure?
- No, estimada, la raó de viure és la vida. Ja en parlarem més endavant, si vols, d'això. Els vincles són essencials ja que són les nostres columnes vertebrals emocionals. Ells ens sostenen o ens deixen caure ..., o ens enfonsen ... Perquè un nen pugui evolucionar positivament, créixer equilibradament, aprendre segons les seves possibilitats, necessita seguretat emocional. Si no la té es bloqueja, desapareix, reacciona violentament, ... I d'aquesta seguretat depèn del desenvolupament harmònic d'aquests vincles ...
- I així va el món ... Glups ...
- Així va, a l'era de l'egocentrisme ... Així va ...
- T'estimo molt ...
- I jo a tu, vida. Saps? A Goig es va valorar fa molt que si bé està clar que és millor la qualitat que la quantitat no és menys cert que la meta està a aconseguir una quantitat important qualitativament rica. I vam establir llavors unes gradacions vincle que són la base que volem sostingui al creixement i desenvolupament de cada nen. Els dos primers ja els saps: els vincles de paternitat, naturalesa i progenitors. Al segon d'ells hem de sumar-hi els vincles de consanguinitat en primer grau, com a molt importants, els germans, per establir un grup vincular que mereix tota l'atenció i ajuda de l'Estat: la família primària. Després, si sumem els vincles de consanguinitat de segon grau, avis, oncles, cosins, ..., establim el primer gran grup vincular important de sosteniment del nen: la Gran Família ... Em segueixes?
- Enganxadeta a les teves raons vaig ...
- T'adones que en moltes societats modernes es destrossa sistemàticament aquesta estructura? Uns viuen aquí, els altres a mil quilòmetres, altres a dos mil ... De vegades és inevitable, però això mai ha de ser un costum ... A Goig cuidem molt molt el facilitar la proximitat dels membres de la Gran Família, la primera família ...
- Això et volia preguntar: na Nuri va parlar dels seus companys i companyes de classe com la seva segona família ...
- Aquí vaig: a Goig vam decidir aprofitar les evidents connotacions positives d’aquest terme, “la gran família”, per objectivar el camp dels vincles escolars com un nou grup columnar, de suport, potent i molt ric a curt i a llarg termini. Així, la decisió d'intentar avaluar àmpliament l'estructuració del grup en els seus inicis, en educació infantil, per procurar que es mantingui fins la sortida de l'escola, als setze anys, ha suposat un avenç important. Després la creació d'un grup tutorial adscrit a cada grup d'alumnes perquè supervisin, coordinin i guiïn durant aquests gairebé quinze anys ...
- Un grup tutorial? ¿Ajuntant especialistes d'infantil, primària, secundària i batxillerat?Ai, a Mai Més acabarien malament ...
- És clar, precisament perquè es van crear diferents categories, amb suposades diferents responsabilitats, exigències de titulacions, sous ... Aquí no funcionem així ...D'entrada cal dir que a Goig la professió de mestre es considera políticament i social com potser la professió més important de totes. Després hauràs d’entendre que aquí de cap manera potenciem la contractació dels responsables de l'Educació Escolar dels nostres fills a partir dels seus mèrits memorístics i del seu bagatge cultural ... És que de veritat, resulta tan absurd ... Les qualitats d'un gran mestre són humanístiques, de personalitat, si vols: el desig d'aprendre, la seva capacitat per estimar, per a guiar, la seva condició empàtica, les ganes de gaudir, la il•lusió, ... Mira, si vols ser mestra a Goig no et servirà, per a cap cicle ni etapa, ensenyar un diploma o vint llicenciatures.... Sense excepció, es tracti d'una noia de vint anys que ve de treballar un hort o d'un llicenciat en pedagogia amb vint anys d'experiència, qui vulgui ser mestre aquí haurà de treballar com a alumne de pràctiques amb grups escolars durant cinc anys, els dos primers rotant pels diferents cicles educatius i els tres últims ja en els nivells en els quals s'hagi considerat que pot rendir millor ...
- Et puc preguntar alguna cosa?
- És clar, estimada, digues-me ...
- Els alumnes, els nens ¿tenen aquí el poder de decidir quin professor serveix o no serveix?
- Doncs és clar, com no han de tenir-lo? I t'asseguro que són molt justos, més que nosaltres ... Jo he viscut conflictes més o menys importants que es van resoldre amb el diàleg que els alumnes van establir amb el seu tutor o tutora. La veritat és que només recordo dues ocasions on al final es va resoldre oferir el trasllat a una altra ocupació a dos tutors que pel que sigui no van aconseguir connectar positivament amb el seu grup.
- Escolta, i això dels Grups Tutorials? No m'ho has explicat ...
- Sí, m’he desviat ... És senzill: aquesta segona Gran Família que comporta l'Escola per a cada nen està formada pels seus companys i companyes i per vuit tutors i / o tutores que van intercanviant el seu grau vincular durant els cicles. A ells, que constitueixen el nucli principal, cal sumar-hi els alumnes d'altres grups i nivells i els altres professors i professionals que treballen en el centre. Sí, és difícil però en realitat és molt fàcil. Recorda'm que quan estiguem a l'escola t'ho expliqui millor. No vull saturar-te massa.
- Si no m’atabales pas! M'encanta aquest tema ... Escolta: primera, segona, ... Hi ha més famílies?
- Sí, però no amb la importància que tenen aquests tres pilars: Naturalesa, Família parental i Família Escolar. Després podríem considerar l'entorn social proper i la societat global que viu a Goig. Aquests vincles també es treballen a l'escola però d'una altra manera.
- Sona tot tan bé però, si et sóc sincera, tan teòric.
- Véns d'un món on les idees es venen més per convèncer que per ser portades a la pràctica. Aquí no funcionem així. Portem anys treballant amb i per aquesta estructura vincular i els resultats ens han sorprès enormement. Si ho penses, no és tan difícil programar i aconseguir que les coses siguin com han de ser ... Saps? Quan neix un nen la mare i el pare alternen permisos laborals durant dos anys per poder cuidar-lo. Et podria explicar dels Centres d'Assistència Familiar, de Cursets, de com aquí és costum acceptar que pare i mare passin un dia al mes amb el seu fill a la seva classe, ajudant al grup i integrant-se en ell, de com s'organitzen l'últim diumenge de cada mes activitats que reuneixen les famílies, de les activitats i recursos que utilitzem per potenciar els vincles intergrupals, per fomentar la unió, per aconseguir que els vincles amb els tutors siguin extraordinaris, ... En veritat creus que l'amor, l'afecte o l'amistat no són fàcilment promocionables?
- Perdona'm. Porto tant de temps situant el correcte al prestatge de l’utòpic que per inèrcia ...
- És normal, no et preocupis ... No puc presentar-te com caldria un sistema educatiu que resulta totalment innovador, però si t'interessa et deixaré llibres ... A més, estic segur que amb la visita aprendràs molt ...
- Segur. Estic aprenent més aquí que en els darrers vint anys. Ja arribem?
Na Teresa va fer aquesta pregunta ja que en Raimon s’havia aturat. Havien estat donant la volta al poble per fora. Semblava que havia arribat a l'altre extrem. A un costat hi tenien l’entrada a un jardí grandiós. A l'altre quatre bancs de fusta i uns quants arbres marcaven l'entrada a uns camps d'esport.
- La veritat és que sí, però abans d’entrar encara t’he d’explicar algunes coses. Et sembla que ens asseguem en aquest banc?
- M’encantarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario