3.2.3. A la Plaça del Parlament: De com un poble que serveix fidelment la seva nació, veu recompensada la seva unió...
Al matí següent el piular d'uns ocells a la finestra va despertar na Teresa. En obrir els ulls va passar revista a tot el que l'envoltava ... No, no havia estat un somni.
A la tauleta de nit algú havia deixat una safata: torrades, mantega, potets de melmelades de diferents fruites, una tassa gran amb cafè amb llet i ... una flor. "Vainilla, és clar", va pensar. "Quin encant. en Raimon, és clar ", va concloure. Després d'esmorzar es va adonar que durant la nit havien deixat un armari. Renoi quina nit, ni se n’havia assabentat. Havia dormit com feia molts anys no recordava. Va obrir l'armari i va veure que estava ple de roba de dona. A la part superior vestits, faldilles, bruses, samarretes, ... A baix dos calaixos amb ... roba interior. Com sabien les seves mides? Uf, millor no preguntar, ha, ha, ha ...
Abans de vestir-se va anar al lavabo. Es va rentar la cara i les dents, es va raspallar el cabell,... No es dutxaria, la nit anterior, abans d’anar-se’n al llit, va estrenar aquella banyera tan deliciosa.
La nit anterior ... El passeig pels sons riberencs, l'apetitós sopar a casa de Fito i Adriana ... Quina bona gent! I després en Raimon, acompanyant-la fins la porta ... Ui, com va desitjar besar-lo ... Com va desitjar convidar-lo a entrar ... Però no, estava esgotada i segurament encara no estava preparada. Si mai arribava a fer l'amor amb ell volia donar-ho tot, anhelava poder-se mostrar totalment nua, en cos i ànima. Abans havia d'acabar de comprendre ... Entendre el passat, aprendre a perdonar, assentar el present i, que bé sonava, pinzellar el futur en els seus somnis. ¡Volia Néixer!
Què s'havia de posar? Què volia posar-se? Va tornar a obrir l'armari i va estar veient, tocant ... Aquest vestit verd! Quin estampat tan bonic! Sembla un camp de flors ...
Just quan ja estava llesta van trucar a la porta. Com ...? Va ... Na Teresa va obrir i es va trobar en Raimon. Quin goig que feia! Almenys a ella li ho va semblar ... I és que en el sentiment de la bellesa també hi sol manar el cor ...
Raimon portava uns pantalons de lli de color cru i una samarreta estampada ... igual que el seu vestit! Com ...? Ja n'hi ha prou, no es podia passar el dia interrogant la il • lògica del fascinant ...
- Bon dia, bella praderia. Has descansat bé?
- Divinament, no se’m veu a la cara? I tu? Gràcies per l'esmorzar ...
- Jo? He dormit com un angelet en núvols de cotó. Et ve de gust una primera visita?Avui no ens mourem del poble ...
- Em ve molt de gust. On anem?
- A la Plaça del Parlament.
- Anem, doncs ...
Van sortir al carrer i van començar a passejar. Pel camí s’anaven trobant amb persones que els saludaven sense excepció: amb un ample somriure, amb una mirada alegre, amb una paraula afable... Nens, joves, adults i gent gran... ningú no passava de llarg fent-te sentir invisible. Quina sensació tan diferent de la que et feien viure als carrers del món d'on venia.
Tothom vestia de colors: alguns barrejats en estampats suggerents, altres brillant per si mateixos. Emmarcats per parets blanques, trepitjant un asfalt de terres verges engomades en punts diversos per gespes silvestres, i il•luminats per un sol que, a mitja escala, seguia pujant cap al seu tron, el passeig matinal dels goigencs lluïa com una pintura impressionista de excelsa bellesa .
- Com es diu aquest poble? - Va preguntar na Teresa.
- Gaudí.
- I coneixes tothom? Tots ens saluden ...
.- La veritat és que no. Ens saluden perquè sempre és un plaer creuar el teu camí amb algú. A molts sí, però a tots? No. Jo visc en un altre poble, més a prop de les muntanyes. Allà sí que els conec a tots ...
- I, el nom del poble, és per l'arquitecte?
- Què dius? No Aquí a Goig no existeix poble, lloc o carrer que porti el nom d'algú. Partim de la base que tots i totes som molt importants, importantíssims ... Si hagués de posar el nom de totes les persones a ... Uf ... Mira, ja m¡has encomanat la teva expressió... Uf ...
Gaudí no porta accent a la "i", ve de guadir, o sigui disfrutar. La Fundadora de Goig va ser una dona catalana: Clara Espelta.
Mira, ja arribem. Benvinguda a la Plaça del Parlament.
Teresa va observar l’espai que s’obria davant seu... Era una plaça gran i rodona envoltada de casetes blanques i ... Vaja, com totes les que havia vist a Gaudi ... I ...
- I el Parlament? On és el Parlament?
- Que no ho veus? Això és el Parlament - va respondre en Raimon i, davant la mirada incrèdula de na Teresa, va afegir - la plaça és el Parlament.
- La plaça?
- Sí, t'explico. A Goig no hi ha un Centre Governamental, una capital de la Nació. Totes les persones són igual d'importants després totes les agrupacions, els pobles, ho són també.
Així són les coses, no deixa de ser necessari un punt de reunió, un lloc on prendre decisions quan cal prendre-les. I aquest lloc són les places del Parlament. En totes les poblacions n'hi ha. Aquestes places serveixen per a reunions locals i, quan a un poble li toca ser el Centre de Pactes, a la seva plaça es desenvolupen les assemblees nacionals.
-Però,-va intervenir Teresa-en aquesta plaça hi caben moltes persones ..., moltíssimes.
-I és que són moltíssimes les persones que tenen dret a decidir, totes. Tots els habitants de Goig tenen el mateix dret.
- I així, us podeu reunir aquí milers de persones i parlar tan tranquil•lament?
- Sí, espera. Queda't aquí un moment ...
En Raimon va començar a caminar i, creuant la plaça, es va situar just en la part més allunyada. Un cop allà ...
M’escoltes perfectament, oi? Estic parlant normal, com si et tingués al costat. No em preguntis per què, ni com, però l'urbanista que va dissenyar les places del Parlament de totes les poblacions va aconseguir una acústica ideal per a la gent com nosaltres, gent, no ho oblidis, que no ens agrada cridar. Espera, ja torno ...
Mentre en Raimon tornava, na Teresa es va fixar en la forma de la plaça ... Estava clar, però ho havia de preguntar. Així, quan el va tenir al costat ...
-I la plaça és rodona per ...
- Ho saps, oi? La lògica dels Cavallers de la Taula Rodona: no hi ha llocs privilegiats.
-I, com es decideix quin poble és el Centre de ...?
- De pactes ..., per sorteig. I quan un poble ho ha estat surt de la llista a sortejar fins que tots els altres hagin tingut la seva oportunitat.
- En l'exposició de l'arribada n’Aina va dir que teníeu la Constitució més antiga ... Va dir també que tenia un sol article ... On la guardeu?
- A cada poble n’hi ha una còpia. On la guardem? A casa d'un veí. Com que és de tots...
-T'estàs mofant de mi?
- No, per res. Mira, vine ...-i en Raimon va donar la mà a na Teresa i la portà fins a un pal on penjava una llista - Ara mateix la Constitució és a casa de na Nuri Mare Feliç ... No riguis ... Ja veurem quins cognoms et guanyes tu ...
Si un veí de Gaudí necessita la Constitució pel que sigui anirà a buscar-la a casa de la Nuri, després vindrà aquí a apuntar el seu nom i després se l’emportarà a casa seva.
Es va fer un breu silenci. Semblava tot tan senzill i, alhora, era tan increïble ...
- Però, no és un embolic? Tanta gent, no volen parlar tots? - Va preguntar na Teresa
- T’has de mentalitzar d’on ets i com és la tipologia de la gent d'aquest lloc. En aquestes reunions parla únicament qui creu que està capacitat per donar una opinió, un consell, una alternativa, ... alguna cosa que sigui realment important. Mai hi ha hagut problemes ni s’ha allargat una assemblea més del compte. Quan un tema s'ha tancat es vota si cal, o no si es constata unanimitat.
- I com es vota?
- Generalment no sol ser necessari però si ho és llavors es demana a la gent que es col•loqui a un costat o altre de la plaça, segons sigui la seva opció. Si es veu llavors una clara inclinació es decideix, però si s'intueix que hi ha dos grups molt igualats, llavors es torna a plantejar el tema d'una altra manera, ja que aquí creiem que prendre decisions que divideixen en excés a la població no és políticament correcte.
- Una creença molt encertada. Escolta, ara que me'n recordo, et volia preguntar: Com és que envieu a la presidenta honorífica del Govern a recollir als nouvinguts?
En Raimon va riure amb ganes ...
- Hi has caigut! Tots hi caieu! Sí, n’Aina és la presidenta honorífica ..., i jo el President Honorífic ... Tots els goigencs majors de 18 anys ho som ... És una forma d'aconseguir que tots i totes estiguem i ens sentim més implicats en el Govern de la Nació ... perdona que hagi rigut ... La teva pregunta era molt lògica. Hi ha més qüestions?
- Ja no sé si atrevir-me - va respondre na Teresa.
- Ara van riure tots dos.
- Llavors, no hi ha ministeris, ni governadors, ni ... Res?
- Tant com res no ... Hi ha comissions estatals i locals que s'especialitzen en diferents camps: educació, sanitat, agricultura, pesca, cultura, sanitat ... Estan formades per la gent que més hi entén ... Aquí, això de que dirigeixi la Sanitat un advocat i l'Educació una farmacèutica, per dir alguna cosa, ens semblaria un mal acudit. Aquestes comissions es reuneixen quan fa falta i si ho consideren oportú convoquen les assemblees nacional o local, és a dir les que es fan aquí, amb tots ...
Hi ha alguna cosa que has d'entendre: una Nació en la qual tots els seus ciutadans se senten integrats, importants, útils i sobretot involucrats acaba funcionant bé gairebé per inèrcia ... I aquí portem molts anys amb aquest sistema. Per posar-te un exemple: jo formo part com a expert de les comissions nacional i local d'Educació ... Fa dos anys que no ens reunim. No ha fet falta ... Comprens?
- Sí, és clar, és tan elemental ... - I na Teresa es va quedar pensant un moment, per seguir ... - Escolta, passejant pel poble no he vist policia ... No n'hi ha, oi? I lleis? Un Codi Civil, un Codi Penal, ... Alguna cosa?
- Això que preguntes tu saps on és, oi? A la teva actuar, en la teva vida, has necessitat mai alguna llei escrita, algun codi que et digui dins de quins límits has moure't?
- Això està en la meva consciència, en la vostra, no?
- Aprens a llegir molt ràpid. Escolta'm, T'ha estat fàcil arribar fins aquí? I un cop aquí, tenies clar que trobaries un Guia? I, ara que el tens, penses que ja t'has guanyat el teva ciutadania?
- Fàcil arribar? Uf, he necessitat tota una vida ...
- Tu i la majoria dels qui arriben. I no tots aconsegueixen el seu Guia. I dels que l’ aconsegueixen, no tots aconsegueixen quedar-se. Ho vas entenent?
- Hi ha molts filtres ...
-Sí, per als que vénen de fora. Després hi ha els que neixen aquí. Ells ja no necessiten ser filtrats doncs creixen amb aquest saber i amb una consciència sana.
- Aquí no necessiteu que ningú us mostri un llibre on posi que no has de robar, matar, faltar al respecte ... I, evidentment, la policia aquí sobraria, s’ avorriria ...
Un nou silenci va aparcar el diàleg a l'era de la reflexió. Per naTeresa estava tot molt clar ... El Sistema de Govern de Goig era ... gloriós! Però en altres llocs resultaria impossible ... No obstant aquests filtres, els llops ... Llavors es va recordar de Pau ...
-Raimon, per què va tornar en Pau a Mai Més?
-Pau té família, fills, néts ... La seva vida és allà. Aquí pot tornar sempre que vulgui, de visita, però allà hi ha el seu món, al costat dels seus. Però saps?, la seva ànima és goigenca i a Mai Potser realitza una tasca molt profitosa per a Goig. Per a nosaltres és com...
- Un Profeta, oi?
- Sí, i per a mi, a més, un gran amic ...
